Arç blanc
Sóc bell entre les flors
del 13 de maig al 9 de juny
L’ARÇ BLANC és l’arbre consagrat a les fades, i es diu que en els boscos on hi ha roures, freixes i arços, hi viuen elles. És un arbust humil que destaca per la seva bellesa. La seva energia ens dóna equilibri per saber balancejar-nos. Ens ofereix rejoveniment i ser creatius amb la nostra vida. És el millor temps per a fer una depuració de cos i ment. |
Crataegus monogyna
Les fades em vesteixen de flors, cada primavera,
per cridar ben blanc que ha arribat el bon temps.
Dóno recer, nèctar i fruitets.
Sóc molt estimat i per molts, sóc visitat. Ara, cal tenir cura, car en la tendresa, dissimulades, hi tinc espines, per si de cas, se’m mengen massa o em fan sagnar. Que si punxo, ho faig de veritat. |
El roure
Sóc un Déu que fa cremar el cap amb fum
del 10 de juny al 7 de juliol
EL ROURE és l’arbre més venerat pels druides. Eren els seus temples, les seves escoles.
En nom cèltic pel roure és ‘duir’, d’on prové el nom de druida, és a dir, els homes del roure. Simbolitza aquell que uneix el cel i la terra. Ens ensenya el valor de la perseverància. Amb ell, el Sol arriba al zènit de l’any, el solstici d’estiu, moment en que les plantes tenen virtuts màgiques. |
Quercus robus
Amb una presència majestàtica, escric la història del temps a la meva escorça. M’he fet el cor robust,
d’una fusta que ho aguanta tot.
I així bo i després de mort, aguanto masies i sóc el dintell de la porta. I si vols saber el fruit de tant treball, cap dins una gla, que sense saber-ho,
sap fer-se roure i fer-se eterna. |
El boix grèvol
Sóc una llança combatent
del 8 de juliol al 4 d'agost
EL BOIX GRÈVOL és l’arbre consagrat a les fúries. Simbolitza la justícia, el poder venjador dels crims. És un guerrer que porta pau. Té la màgia de ser protector i allunyar la mala sort. En aquest temps, convé fer balanç i veure si som íntegres. Actuar d’acord amb allò que sentim i pensem ens permet viure amb plenitud, i això demana una mirada sincera a l’essència de les coses. |
Quercus robus
Vull ser immortal com el roure, però en femení.
I en la foscor, ser la viva obaga,
i en llocs ombrívols, fer-me el cau.
Quan el Sol ple d’estiu punxa com arestes les meves fulles, sota meu, hi ha el resguard de mig camí.
Sóc d’una ombra radical i estic protegit.
Mai no perdo el verd, i el vermell, em distingeix. |
La vinya
Sóc un turó de poesia
del 2 al 29 de setembre
LA VINYA, consagrada a Dionís i Bacus, representa l’alegria, l’exaltació i la disbauxa. És font d’inspiració i ens diu que tot en la seva mesura, ens aporta felicitat. És temps de sumar esforços i de recordar que som una família universal. És moment de celebrar i agraïr la generositat de la Mare Terra. El Sol marca l’equinocci de tardor que obre les portes a l’inconscient. |
Vitis vinifera
Amb devoció, han fet de mi,
deserts de vins i feixes a mil.
De cap a la tina, demano Sol. Maduro al punt de la pluja i m’entrego a mans i coves
que s’omplen de vinya abundant.
Sóc de viure amb companyia,
com és el vi, per beure’l junts.
Ben emparrada i amb arrels fondes,
puc arribar-te, sincerament. |
L'heura
Sóc un senglar ferotge
del 30 de setembre al 27 d'octubre
L’HEURA simbolitza la vida eterna i allò que és perdurable. Pel seu creixement en espiral, és la renovació del cicle de la vida. Per la seva relació amb Dionís, qui porta una corona d’heura al cap, es distingien les tavernes on es servia vi, posant-hi una branca a la porta. En el seu temps, reneix la verdor amb la saó de les primeres pluges de tardor. Ens duu de ple al món místic i misteriós. |
Hedera helix
Parets, troncs i sòls em sostenen en el meu camí sempre endavant. Com un espiral que tot ho abarca, m’enfilo i abraço la verdor dels anys amb esperança. Valenta i impetuosa, sóc la reina del sotabosc.
Sóc impertèrrita i no em faig enrera, sempre reneixo, tinc el secret del cicle etern.
I de la mort, en faig la vida. |
La canya
Sóc el bram del mar
del 28 d'octubre al 24 de novembre
LA CANYA està relacionada amb el món dels misteris ocults. Consagrat a Cerunnos, el déu banyut, és símbol de sobirania i força, per això es diu que són purificadores i guardianes del secrets de l’inframón. En aquest temps creuem la porta al món de la foscor, i celebrem el Samhain per recordar els morts que ens han portat a la vida. Reconeixem la força de la nostra voluntat. |
Arundo donax
Visc el misteri de ser-hi sempre, de refundar-me,
d’anar sempre més enllà. El vent em travessa,
les fletxes apunten el cel i xiulo amb llibertat.
Creixo d’arrels en la força de la foscor.
Puc ajudar-te o donar-te sostre,
si en temps de fred, em prens.
Puc ser una que no s’acaba
i moltes que han de venir. |
El saüc
Sóc una onada del mar
del 25 de novembre al 22 de desembre
EL SAÜC o saüquer, és l’arbre de les bruixes, les que saben de tresors silvestres i plantes benèfiques. Amb les seves branques, es feien el pal de l’escombra amb què volaven. Ens recorda el valor màgic de les dones com a creadores i nodridores de la vida. En aquesta Lluna, el foc és l’element alquimístic i transformador que ens il·lumina des del recolliment per donar-nos a llum. |
Sambucus nigra
Sóc una fada madrina que omple de perfums i flors la saviesa. Sóc una bruixeta bona amb fruits silvestres que fan delir. I puc ser el mateix dimoni, si em cremo al foc. Sóc un bon arbre i dic:
fuig d’aquí, a qui no vull pel camí.
I a la vora de gent feliç, amb molta pau,
hi faig arrels, hi faig jardí. |